‘Avui els astres…’ és el meu intent, personal i gairebé íntim, de seguir dignificant l’Astrologia sense fer soroll, des de la més pura de les quotidianitats: la de l’expressió clara i senzilla de l’estat dels astres de cada dia. Pas a pas.
Però –que ningú no s’enganyi- aquest blog no té cap pretensió de ser una mera expressió d’uns horòscops que crec que han de passar a la història, perquè ja han complert el seu paper divulgatiu i han sigut producte d’unes altres èpoques.
Lluny han de quedar aquells horòscops insofribles en què se’ns recomana tenir activitats professionals en diumenge o sortir a passejar amb la dona i els fills, sense especificar la nostra personal circumstància. Ni tampoc no cal que se’ns prometin totes les bondats del món si no ha de ser així. Però a vegades és molt més comprensiu i reparador saber que el cel està de mala lluna o que el vent energètic que ens arriba pot bufar al nostre favor o fer-ho en contra.
Evidentment, el títol d’aquesta proposta, ‘Avui els astres…’ vol significar un tribut a aquella secció del diari ‘Avui’ a la qual vaig donar vida i contingut des de finals de 1996 fins al maig de 2015.
I com que els astres donen molt de sí –ho he comprovat durant anys i panys- ara us proposo una lectura diària del seu estat -amb planetes, conjuncions i trígons…- per posar tan sols uns exemples, però sense cap llenguatge obscur ni enrevessat. Es tracta d’intentar entendre-hi una mica d’aquest panorama astral que també ens pot arribar a influir, com ho fa el mal temps o un gra de sorra a la sabata.
Des de Barcelona, i agafant com a referent la una del migdia, analitzarem el cel de cada jornada. Aquesta serà la nostra hora establerta, la que en principi ens donarà la pauta.
I al tornar a obrir aquesta finestra del cel, m’agradaria que hi veiéssiu reflectit, com si es tractés d’un autèntic mirall, tots i cadascuns dels vostres sentiments més subtils, per aquell principi de l’analogia que diu que ‘El que està a baix és com el que està a dalt i el que està a dalt és com el que està a baix, per tal que es compleixi el miracle de la unitat’.
Ja podeu, doncs, desembolicar aquest ‘paquet’ i encetar-ne el seu contingut. Que inaugurar vol dir donar auguris i, des d’aquí, vull pronosticar-vos les millors noves, les reflexions més pensades, però sempre des de l’optimisme i des d’una visió esperançada i esperançadora de la realitat.
Felicitats per la iniciativa, t’aniré seguint tal com havia fet al diari Avui!
Una abraçada.
Tens raó, M.Carme Terricabras, espero amb aquest Blog seguir la feina que vaig començar a l’Avui. Gràcies per seguir-me!
Moltes Felicitats.
Esperem cada dia
tant la Rosa com jo, la teva predicció.
Estarem molt atents!
Un petonets Carles Llanes, Rosa Roman
Moltes gràcies Gemma!
Anirem seguin les teves prediccions.
Es maco que les coses tinguin continuïtat i nosaltres, com amics, sempre l’hem tinguda. Moltes gràcies, Esther!
Sou molt amables, Rosa i Carles! Moltes gràcies per llegir-me i per l’atenció.
Quina sort tenim de tindra’t . Molt contenta. Gràcies Gemma
Gràcies a tu Mercè, per llegir-me i per la teva amistat de sempre. Jo també estic molt contenta de comptar amb tu!
Moltes gràcies Gemma
Quin regal comptar amb aquesta guia feta per tú!
I a més, ens anima saber de la protecció d Júpiter a la terra, i sobre tot alló pràctic .
A considerar bé tots els plans!
Una abraçada
Moltes gràcies a tu, Anna Maria. Espero que fem camí juntes tot mirant el cel! Serà un plaer fer-ho al teu costat!