‘Avui els astres…’ és el meu intent, personal i gairebé íntim, de seguir dignificant l’Astrologia sense fer soroll, des de la més pura de les quotidianitats: la de l’expressió clara i senzilla de l’estat dels astres de cada dia. Pas a pas.

Però –que ningú no s’enganyi- aquest blog no té cap pretensió de ser una mera expressió d’uns horòscops que crec que han de passar a la història, perquè ja han complert el seu paper divulgatiu i han sigut producte d’unes altres èpoques.

Lluny han de quedar aquells horòscops insofribles en què se’ns recomana tenir activitats professionals en diumenge o sortir a passejar amb la dona i els fills, sense especificar la nostra personal circumstància. Ni tampoc no cal que se’ns prometin totes les bondats del món si no ha de ser així. Però a vegades és molt més comprensiu i reparador saber que el cel està de mala lluna o que el vent energètic que ens arriba pot bufar al nostre favor o fer-ho en contra.

Evidentment, el títol d’aquesta proposta, ‘Avui els astres…’ vol significar un tribut a aquella secció del diari ‘Avui’ a la qual vaig donar vida i contingut des de finals de 1996 fins al maig de 2015.

I com que els astres donen molt de sí –ho he comprovat durant anys i panys- ara us proposo una lectura diària del seu estat -amb planetes, conjuncions i trígons…- per posar tan sols uns exemples, però sense cap llenguatge obscur ni enrevessat. Es tracta d’intentar entendre-hi una mica d’aquest panorama astral que també ens pot arribar a influir, com ho fa el mal temps o un gra de sorra a la sabata.

Des de Barcelona, i agafant com a referent la una del migdia, analitzarem el cel de cada jornada. Aquesta serà la nostra hora establerta, la que en principi ens donarà la pauta.

I al tornar a obrir aquesta finestra del cel, m’agradaria que hi veiéssiu reflectit, com si es tractés d’un autèntic mirall, tots i cadascuns dels vostres sentiments més subtils, per aquell principi de l’analogia que diu que ‘El que està a baix és com el que està a dalt i el que està a dalt és com el que està a baix, per tal que es compleixi el miracle de la unitat’.

Ja podeu, doncs, desembolicar aquest ‘paquet’ i encetar-ne el seu contingut. Que inaugurar vol dir donar auguris i, des d’aquí, vull pronosticar-vos les millors noves, les reflexions més pensades, però sempre des de l’optimisme i des d’una visió esperançada i esperançadora de la realitat.