Els cossos més pesats del sistema solar, com són Júpiter i Saturn, estan en aquests moments formant conjunció en el signe de Capricorn i en mig d’aquests dos titans, Plutó, el planeta de les profunditats subterrànies, els enllaça misteriosament. I com que és aproximadament cada 20 anys que el gran benèfic, que es Júpiter, s’ajunta amb el gran malèfic, que és Saturn, això necessàriament ha de tenir conseqüències, unes conseqüències que acostumen a ser fins i tot històriques. Però, curiosament, la barreja del planeta de l’expansió, amb el planeta dels límits, acostuma a donar un important grau de sensatesa i té resultats concrets i materials. Però, si a tot això li afegim l’influx de Plutó, que sempre amaga algun tresor en mig de la foscor més tenebrosa, el resultat és que pot sortir a la llum una realitat amagada, que a la llarga pot ser positiva, encara que de moment ens costi d’assimilar.

I com que tota aquesta invasió planetària es dona a Capricorn, que és un signe materialització i d’organització, aquesta realitat emergent pot acabar sent especialment ben estructurada. Però, és clar, això significa canvis importants en l’economia, en les institucions i en tot allò que sustenta qualsevol de les nostres realitats més bàsiques.

De mica en mica, anirem sent conscients d’aquests canvis que ja tenim a sobre i que es faran notar lentament. Comencem a obrir els ulls, que el món està modificant algunes de les seves subtils estructures.