Gairebé a tres quarts de cinc de la matinada, s’haurà produït el noviluni en el signe de Lleó, tot acostant-se el comiat del Sol en aquest signe de festa i de celebracions. Però, la Lluna, després de la seva unió amb el gran astre, que haurà estat càlida i sentida, com la de dos enamorats que només es troben un cop al mes, s’haurà endinsat en el territori de la Verge i el Sol haurà sentit una mica més la seva immensa soledat.

Però, de moment, la seva unió haurà estat pròspera i haurem pogut estar especialment creatius i això, analitzant-ho a fons, ja no hi haurà qui ens ho pugui treure. Però, tot i que aquest moment del noviluni haurà estat important, la falta de lluna també es notarà i ens sentirem una mica abandonats, potser per pur contrast, i ens costarà trobar l’alè.

Però el cel és cíclic i tot torna i retorna i si fem una pausa i descansem una mica, ens anirà molt bé i ens refarem del tot. Si encenem una espelma i contemplem la seva possible  impertorbabilitat, potser copsarem l’esperit d’aquest moment. Aferrem-nos a ell!