Avui sí que ja podem dir l’adéu definitiu a l’estada de Saturn en el signe de Capricorn, tot acomiadant-lo amb la nostàlgia que es mereix, perquè independentment de si el seu trànsit pel seu domicili ens ha afavorit o no, segur que ara haurem descobert noves profunditats a dintre nostre, ja que Saturn vol que toquem fons i que, a l’igual que el vell planeta arriba a la seva natural declinació, que és el contrari del seu moment àlgid o culminació, a nosaltres també ja no ens quedi més sortida que tirar endavant i emergir amb noves i soterrades energies.

A més, avui també, amb la Lluna a Capricorn, serà l’últim dia, amb molts i molts anys, en què estaran tant a tocar i en un mateix signe, el de Capricorn, la Lluna, Plutó, Júpiter i Saturn. Aquesta reunió planetària significarà un abans i un després d’aquest moment i després tornarem a respirar més alleugerits amb els nous aires que ens arribaran, sempre una mica més dilatats, que els aires d’Aquari, o els de Bessons o els de Balança, sempre tendeixen a buscar l’expansió.

Però, de moment, visquem aquest moment d’íntima concentració, que també té els seus al·licients i el seu esperit més autèntic, el de la profunditat i la gravetat màximes, perquè ja se sap que el temps, el Cronos grec o el Saturn dels romans, tot ho acaba col·locant el seu lloc.