Avui la Lluna avançarà un pas més, i com a gran minutera còsmica d’aquests rellotges que hi ha en el cel ens voldrà continuar donant l’hora de la nostra estada a l’Univers. I tot i que també estiguem immersos en altres entramats còsmics molt més enrevessats, que també estan plens de significats molt més complexos, en el cel d’avui tot serà més senzill i es sentirà amb una gran força i amb total nitidesa la unió de Venus i Neptú amb el nostre satèl·lit. I si aquests dies passats ja hem estat sensibles, avui la cosa anirà a més i no ens haurà d’estranyar si ens sentim molt tous, o molt tendres, o no podem contenir les nostres emocions.

Però, a totes les coses se’ls hi pot donar la volta, com a un mitjó, i així estaria bé que canalitzéssim aquestes influències del cel de bona manera, tot escoltant música o llegint poesia. O encara més fàcil, experimentant la realitat sense fer soroll, des del més pur sentiment, des de l’emoció més ample i més oceànica.