El noviluni d’avui, amb el Sol i la Lluna en conjunció en el signe de la Verge, vindrà carregat d’una estranya serenitat exterior que anirà acompanyada d’un important rebombori interior i així no ens haurà d’estranyar el fet que aparentment hi pugui haver molta calma i, gairebé subreptíciament, s’experimenti la sensació que tot està a punt d’explotar.

Però, així és el panorama del cel en moltes ocasions durant el mes de setembre, en què sembla que a tot se li doni la volta, com a un mitjó, el temps canvia a vegades radicalment i la nostra actitud també queda modificada, que no és el mateix tenir per endavant mig any de llum i d’escalfor, que és el que succeeix abans de la primavera, que no pensar que ara toca menys llum i menys oportunitats, que això és el que succeeix normalment en aquesta època.

Visquem, doncs, aquest moment d’aturada i de recerca de la serenitat, que és el que hauríem de fer sempre durant la lluna nova, i donem-nos un dia de descans o preguem-nos les coses no tan a la valenta, que a la llarga seguirem demostrant qui som i no farà falta que ens ho demanin.

I si de tant en tant se’ns en va el sant al cel, pensem que la culpa la tindrà Neptú que, des de Peixos, ens voldrà tornar a fer enlairar més del que ens correspon. Volem una mica i procurem estar de tornada per quan ens necessitin.