Equinocci de Tardor

equinocci de tardorAvui, dia 23 de setembre, a les 10 hores i vint-i-un minuts (hora catalana), el Sol arribarà al signe de Balança, tot protagonitzant un nou Equinocci de Tardor.

I si els cels ens volen recordar que, per uns dies, les hores de llum i de foscor tindran la mateixa durada, això també voldrà dir que a nosaltres també ens arribarà el moment per anar a la recerca de l’equitat i l’equilibri, i fins i tot de la justícia, de la qual n’és un símbol la balança.

Enrere haurem deixat una primavera i un estiu que hauran estat, com sempre, una demostració clara de vida, llum i projecció exterior. Ara caldrà començar a pensar en mirar cap a dins i tenir en compte tota la projecció interior que això significa. I aquest canvi serà important, ja que l’equinocci representa una frontissa que ens obre la porta de la tardor i de l’hivern, estacions que sempre resulten més magres.

De moment, però, m’agrada fer referència a aquesta important efemèride del calendari que cal tenir en compte. Segur que els aires de Balança bufaran fort i ens portaran, des del seu esperit més pacífic i de consens, a discutir tot allò que ens porti a decidir millor, que si vacil·lar és una característica pròpia d’aquest signe és perquè sota aquesta influència tot es sospesa i es cataloga. Sapiguem-ho fer amb la força d’aquest equinocci que fa que l’any canviï de direcció.

Anuncis

La boca callada

CABRA ALLEONADA

Segurament el que em passa és ‘peccata minuta’. Però a mi em subleva i em dol.

Em dol que després de més de 18 anys d’astrologia seriosa, primer, al diari Avui, i després, a El Punt-Avui, ara m’hagin tapat la boca elegantment. Ja sé que no ha sigut així, però, a mi em sembla que me l’han tapada i el dolor se m’ha fet tan real, que em costa articular paraules. He somatitzat la ràbia.

I em dol que l’Astrologia que a mi m’agrada fer desaparegui dels diaris catalans. Hi ha tanta astrologia de mentida, que caldria que conservessin la que és de veritat com un bé natural. Però tot s’acaba.

Jo no hagués volgut mai fer els horòscops d’un diari. La paraula horòscops m’horroritzava i em semblava l’equivalent de qualsevol frau, encara que fos en petita escala. No tenia cap interès en publicar les tonteries habituals de les quals parlen aquestes seccions de les revistes i dels diaris.

Però, el destí em va fer una mala passada i un dia una amiga em demanava un favor, i em deia que el professor Lester, l’astròleg que va ser el meu antecessor, estava malalt i que només necessitaven els meus serveis durant dos mesos. La proposta va estar feta en calent i la meva resposta també la vaig formular en la mateixa direcció. No m’ho vaig pensar més i vaig estar-hi d’acord, Gairebé a contracor.

Però, després d’un primer dia que va ser com fer un sprint, el món se’m va caure a sobre i em vaig sentir literalment encadenada a aquella feina que em deixava exhausta. Van passar els dos mesos i vaig trucar al professor Lester amb l’esperança de no continuar i quan ell em va dir: ‘Jo aquesta feina ja no la faré mai més’, em vaig dir; ‘Què faig, com ho soluciono? Tanco la barraca o continuo?’ Llavors la veu i el consell d’en Màrius Sampere, aquest gran poeta del nostre país, em va fer de guia i em va dir que no tanqués la finestra, que, a més de defensar l’astrologia amb la meva secció, a la meva pàgina se’m podrien colar la millor gent.

Talment com si fos un profeta, així va ser, i aquella finestra que em costava tant de mantenir alçada, se’m va anar omplint dels millors lectors, els més eixerits, els més valents, els més encuriosits. De mica en mica, vaig començar a establir contactes i vaig arribar a fer amistats. Vaig anar a festes a les quals em convidàvem els meus lectors i fins i tot vaig anar a enterraments. Així d’importants i valuosos van ser aquests lligams.

I mentrestant, una astrologia diferent poblava les pàgines del diari. Vaig tenir la gosadia de parlar dels planetes, de les quadratures, de les conjuncions, dels grans trígons, del Mercuri combust…, és a dir, vaig fer la crònica diària dels trànsits del cel i em vaig convertir en una cronista que avisava de les males llunes o dels dies esplèndids i que era seguida per una multitud de lectors i lectores que s’identificaven amb les meves paraules i amb aquella atmosfera que procurava plasmar dia rere dia.

Vull agrair des d’aquí el temps robat a la meva família, al meu fill, als meus amics i amigues, a qui sempre feia esperar per sopar si abans no havia escrit la meva ració diària d’aquells horòscops que, finalment, vaig identificar com a meus. Vaig estar molt anys sense anar al cinema i sense fer una sobretaula digne els diumenges. Vaig anar al quiròfan amb tan sols un parell de dies de feina avançada, vaig agafar avions en l’últim moment, sempre després d’haver escrit els horòscops, vaig perdrem en cibers del desert o fins i tot vaig ‘robar’ el wifi de grans hotels, quan estava fora i havia de viatjar amb l’ordinador a l’espatlla. La meva crònica no podia fallar cap dia i, amb autèntica solidaritat amb els venedors dels diaris, només descansava tres dies a l’any.

És clar que jo també hagués pogut fer taula rasa i enllestir els horòscops de qualsevol manera, però mai m’hi vaig avenir. Els meus lectors em mereixien respecte i els procurava tractar amb delicadesa, a cada signe segons les seves característiques.

Primer ho feia per molt pocs diners, després, ja amb un sou digne, però sempre vaig continuar en la bretxa sense defallir. La meva pàgina anava creixent, en espai i en lectors i a mi ni se m’acudia tirar la tovallola. Les reestructuracions del diari van fer empetitir la meva secció i molts lectors en massa es van manifestant reclamant-me i vaig tornar a tenir un espai digne.

Però les reestructuracions van seguir i així vaig deixar la feina diària per fer un article setmanal, degut als pressupostos del diari. Era poca cosa, comparat amb aquell frenesí quotidià, però, la meva secció encara era un indicatiu de l’estat del cel i de les seves conseqüències sobre nosaltres.

Finalment, els directius de El Punt-Avui em truquen i em diuen que no tenen cap problema amb mi, que saben que la meva secció és una de les singularitats del diari (la publicació del mapa astral ha estat sempre una autèntica primícia) però que a partir de finals de juny de 2015 ja no compten amb els meus serveis.

Aguanto el meu sentiment i callo. I callo tant, que fins i tot el meu Blog, recien inaugurat, també es manté en silenci. Us demano disculpes. No era la meva pretensió. Però, és que un estrany dolor s’ha apoderat de mi i m’ha deixat kao. Ha estat el dolor de tenir la boca tapada i el de perdre un petit bastió per a l’astrologia.

Però el cel continua donant voltes i els astres continuen dansant. Em sap greu que l’astrologia seriosa no estigui present en els diaris catalans i que sigui substituïda per una astrologia fabricada en sèrie i que és pura invenció.

Espero recuperar-me aviat i que aquesta pèrdua que és tan meva, hagi estat una lliçó. I espero que quan el dolor cesi, la paraula torni i com que els astres continuen girant, jo pugui ser una, vegada més, una de les seves cronistes i, sobretot, la vostra astròloga amiga. Gràcies per l’atenció i per haver-me llegit durant tants anys.

La Lluna en els signes

 

luna-llena-afecta-sueno-474x418

Ja és hora de concretar i dir quina és la influència de la Lluna en els dotze signes zodiacals, per tal que sapiguem quin pot ser el nostre estat anímic i quines poden ser les nostres millors decisions, aquelles a les quals ens inclini l’astre de la nit.

Lluna a Àries: Ideal per a prendre decisions i descarregar la nostra agressivitat. Bona per fer esport. Per començar noves activitats, per obrir portes i explorar camins desconeguts. Aquesta és la Lluna més decidida.

Lluna a Taure: Ideal pels assumptes financers i per buscar el gaudi dels nostres sentits. Per a cantar, per a fer bons tiberis i per tenir cura de l’hort o el jardí. Per a demostrar la nostra fidelitat. Aquesta és la Lluna més sòlida.

Lluna a Bessons: Ideal per a buscar la comunicació i per fer intercanvis intel·lectuals. Per a estudiar idiomes o per a practicar-los. Per a divertir-se iniciant relacions i per desdramatitzar problemes. Aquesta és la Lluna més comunicativa.

Lluna a Cranc: Ideal per a quedar-se a casa i gaudir d’una bona taula amb família. Per a recollir-se o per a somniar, per veure el mar o per llegir història, o per explicar contes dins la llar. Aquesta és la Lluna més imaginativa.

Lluna a Lleó: Ideal per a anar al teatre o a ballar, o per sopar amb els amics i les amigues. Per viure vetllades romàntiques i per expressar el nostre amor. Per anar a la perruqueria i per a estar creatius. Aquesta és la Lluna més afectuosa.

Lluna a Verge: Ideal per a netejar i posar ordre a casa, a l’oficina, en els nostres papers. Per a estudiar, per aprendre, per a organitzar-se, per a les petites coses i per a tenir cura dels animals i les plantes. Per a la investigació científica. Aquesta és la Lluna més servicial.

Lluna a Balança: Ideal per a fer vida social, per a relacionar-se en parella, per a lligar… Per a dedicar-se a activitats artístiques, per buscar els ambients més selectes i per tenir llargues conversacions. Per tenir iniciatives. Aquesta és la Lluna més pacífica.

Lluna a Escorpió: Ideal per a fer conquestes i per expressar el nostre ‘sex-appeal’. Per al sexe i la seducció i per a l’entrega amorosa. Per a la rebel·lia i per a dir que no. Per al misteri i la investigació. Aquesta serà la Lluna més magnètica.

Lluna a Sagitari: Ideal per sortir de viatge o per travessar selves, per estar a l’aire lliure i buscar l’expansió. Per a sincerar-se, per a donar ànims. Per a mostrar-se idealista. Per a llegir un bon llibre. Aquesta serà la Lluna més entusiasta.

Lluna a Capricorn: Ideal per a les realitzacions pràctiques i concretes, per a l’organització i l’execució de grans projectes. Para la seriositat i el compromís, per a no deixar-se cegar per les aparences. Per a filosofar. Aquesta serà la Lluna més ambiciosa.

Lluna a Aquari: Ideal per a l’amistat i per a les converses més progressistes, les del futur. Per a inventar noves teories, per anar al cinema, per a les teràpies alternatives. Per pensar en el demà. Aquesta serà la Lluna més avançada.

Lluna a Peixos: Ideal per a ajudar als altres i per fer visites de companyia. Per eixugar els plors i mostrar-nos comprensius. Per escoltar música o llegir poesia, per a ballar i per a oblidar-se de tot. Aquesta serà la Lluna amb més sensibilitat.

 

La conjunció Sol-Mart

BLOG AVUI 26 DE JUNY DE 2015

La conjunció astral del Sol amb el planeta Mart fa dies que dura, exactament des del 7 de maig de 2015 i seguirà establerta al cel fins el 23 de juliol d’enguany. Hauran estat més de dos mesos de conjunció!

I això és molta teca. I molt de neguit. I molta energia sobrera. I davant d’aquesta circumstància ens hem d’organitzar, tot intentant canalitzar aquesta força de la manera més positiva.

Aquesta unió planetària es produeix un cop a l’any i acostuma a durar alguns dies, però, per aquesta ocasió, ha durat més del compte. I encara dura!

A la pràctica això significa que ha arribat el temps de decidir i de tallar el bacallà, i la veritat sigui dita no tots els dies estem davant d’aquesta disposició anímica. Aprofitem-ho!

Però, si resulta que no sabem cap a on dirigir-nos, estarem més irascibles i fins i tot tindrem ganes de batalla, que al cap i a la fi Mart és un guerrer, i el Sol, evidentment, és un astre molt poderós. La guerra estarà servida!

Si ho analitzem sota aquesta òptica, potser no ens estranyarà tant, els enfrontaments que s’han produït durant aquests dies, l’agressivitat d’uns i altres, i fins i tot les moltes batalles que han proliferat arreu. .

L’establiment del govern dels Ajuntaments s’ha produït sota aquest influx i això potser ens farà entendre molts dels aldarulls i dels combats que s’han produït en aquests àmbits, ja que precisament els dies 12, 13, 14, 15 de juny la conjunció d’aquests dos astres va ser exacte del tot.

Tenir totes aquestes dades ens ha de servir per intentar entendre el nostre moment i saber encarar-lo. Si fem guerra, que sigui per una bona causa i no per qualsevol motiu. Organitzem-nos segons el cel de cada jornada!

La dansa dels astres

LA DANSA DE MATISSEI

Com aquesta dansa del gran pintor, HenrI Matisse, que precisament simbolitza la dansa dels astres, serà important que nosaltres també ens adonem que el Sol, la Lluna i els planetes configuren una coreografia astral que pot donar molt de si. I si ens imaginem aquesta música còsmica de la qual ens va parlar Pitàgores, ens adonarem que cada trànsit astral -o moviment planetari– estarà ple de significat i voldrà omplir de contingut el nostre periple o itinerari vital.

I així en aquesta roda zodiacal en la qual circulen els astres, es conformarà fàcilment un entramat còsmic que ens vol indicar quin és el nostre camí i que ens vol fer de guia. A l’igual que les fites d’una carretera.

I si aquesta roda astral té, com totes les rodes, 360 graus, tindrem que:

180 graus és una oposició

120 graus un trígon

90 graus una quadratura

60 graus un sextil

De 0 a 10 graus d’orbe, una conjunció

Amb tots aquests traçats configurarem aquesta dansa estel·lar que ens donarà la pauta perquè puguem dansar  com si es tractés de seguir qualsevol composició musical.

Aquest blog us vol parlar també de tots aquests aspectes astrals. Per tal que soni aquesta música de les esferes i per tal que els nostres moviments siguin els més harmònics i els més escollits. Comença la funció! L’espectacle de l’univers és al nostre abast! La dansa ha començat!

La nit de Sant Joan

Foguera de Sant Joan

Deia en Serrat:

‘Doneu-me un tros de fusta per cremar o la prendré d’on pugui, com ahir, com si no n’hi hagués d’altra. Jo he sigut com vosaltres, no vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor. Que amb una taula vella sigui ric. Pels carrers i les places aniré de casa en casa per fer-ho cremar tot aquesta nit de Sant Joan.’

Fer cremar allò que no ens agradi, perquè és vell i sobrer, i omplir-nos de bons desitjos vers allò que ens agrada, pot ser una bona proposta per aquesta nit de Sant Joan, ja que el foc destrueix i purifica, i sempre hi poden haver motius per a recomençar de nou. I per sentir-nos rics, com diu la cançó.

Però, no oblidem que aquesta no és la nit del foc, sinó la d’aigua, que correspon al signe de Cranc i que segons la tradició catalana més autòctona, cal rentar-se la cara a mitja nit amb l’aigua d’una font si volem tenir el cutis fi la resta de l’any.

L’astrologia profanada

CALZE

La paraula profanar, etimològicament parlant, prové del llatí profanare i significa fer malbé, treure del temple, embrutar. I és clar, la paraula professar, també del llatí profeso significa precisament tot el contrari.

I tot i que en aquest blog no hi trobareu especials referències religioses, si que vull que sapigueu que no m’interessa gens banalitzar l’astrologia i utilitzar-la a conveniència. A mi m’agrada fer de l’astrologia una cosa sagrada, ja que li tinc devoció. I malgrat tots els astròlegs puguem fer, si l’ocasió s’ho mereix, astrologia de cafè o fins i tot de basar, sobretot quan estem entre els nostres o quan estem relaxats, aquí no baixaré la guàrdia i no us oferiré qualsevol cosa.

El desgraciadament –Dime, Sagitario- i el gratuït –Sí, cariño- no el trobareu en aquestes pàgines. Amb tots els meus respectes. Però, amb tota la meva sinceritat. No me interessa fer de l’astrologia matèria profanada.