La boca callada

CABRA ALLEONADA

Segurament el que em passa és ‘peccata minuta’. Però a mi em subleva i em dol.

Em dol que després de més de 18 anys d’astrologia seriosa, primer, al diari Avui, i després, a El Punt-Avui, ara m’hagin tapat la boca elegantment. Ja sé que no ha sigut així, però, a mi em sembla que me l’han tapada i el dolor se m’ha fet tan real, que em costa articular paraules. He somatitzat la ràbia.

I em dol que l’Astrologia que a mi m’agrada fer desaparegui dels diaris catalans. Hi ha tanta astrologia de mentida, que caldria que conservessin la que és de veritat com un bé natural. Però tot s’acaba.

Jo no hagués volgut mai fer els horòscops d’un diari. La paraula horòscops m’horroritzava i em semblava l’equivalent de qualsevol frau, encara que fos en petita escala. No tenia cap interès en publicar les tonteries habituals de les quals parlen aquestes seccions de les revistes i dels diaris.

Però, el destí em va fer una mala passada i un dia una amiga em demanava un favor, i em deia que el professor Lester, l’astròleg que va ser el meu antecessor, estava malalt i que només necessitaven els meus serveis durant dos mesos. La proposta va estar feta en calent i la meva resposta també la vaig formular en la mateixa direcció. No m’ho vaig pensar més i vaig estar-hi d’acord, Gairebé a contracor.

Però, després d’un primer dia que va ser com fer un sprint, el món se’m va caure a sobre i em vaig sentir literalment encadenada a aquella feina que em deixava exhausta. Van passar els dos mesos i vaig trucar al professor Lester amb l’esperança de no continuar i quan ell em va dir: ‘Jo aquesta feina ja no la faré mai més’, em vaig dir; ‘Què faig, com ho soluciono? Tanco la barraca o continuo?’ Llavors la veu i el consell d’en Màrius Sampere, aquest gran poeta del nostre país, em va fer de guia i em va dir que no tanqués la finestra, que, a més de defensar l’astrologia amb la meva secció, a la meva pàgina se’m podrien colar la millor gent.

Talment com si fos un profeta, així va ser, i aquella finestra que em costava tant de mantenir alçada, se’m va anar omplint dels millors lectors, els més eixerits, els més valents, els més encuriosits. De mica en mica, vaig començar a establir contactes i vaig arribar a fer amistats. Vaig anar a festes a les quals em convidàvem els meus lectors i fins i tot vaig anar a enterraments. Així d’importants i valuosos van ser aquests lligams.

I mentrestant, una astrologia diferent poblava les pàgines del diari. Vaig tenir la gosadia de parlar dels planetes, de les quadratures, de les conjuncions, dels grans trígons, del Mercuri combust…, és a dir, vaig fer la crònica diària dels trànsits del cel i em vaig convertir en una cronista que avisava de les males llunes o dels dies esplèndids i que era seguida per una multitud de lectors i lectores que s’identificaven amb les meves paraules i amb aquella atmosfera que procurava plasmar dia rere dia.

Vull agrair des d’aquí el temps robat a la meva família, al meu fill, als meus amics i amigues, a qui sempre feia esperar per sopar si abans no havia escrit la meva ració diària d’aquells horòscops que, finalment, vaig identificar com a meus. Vaig estar molt anys sense anar al cinema i sense fer una sobretaula digne els diumenges. Vaig anar al quiròfan amb tan sols un parell de dies de feina avançada, vaig agafar avions en l’últim moment, sempre després d’haver escrit els horòscops, vaig perdrem en cibers del desert o fins i tot vaig ‘robar’ el wifi de grans hotels, quan estava fora i havia de viatjar amb l’ordinador a l’espatlla. La meva crònica no podia fallar cap dia i, amb autèntica solidaritat amb els venedors dels diaris, només descansava tres dies a l’any.

És clar que jo també hagués pogut fer taula rasa i enllestir els horòscops de qualsevol manera, però mai m’hi vaig avenir. Els meus lectors em mereixien respecte i els procurava tractar amb delicadesa, a cada signe segons les seves característiques.

Primer ho feia per molt pocs diners, després, ja amb un sou digne, però sempre vaig continuar en la bretxa sense defallir. La meva pàgina anava creixent, en espai i en lectors i a mi ni se m’acudia tirar la tovallola. Les reestructuracions del diari van fer empetitir la meva secció i molts lectors en massa es van manifestant reclamant-me i vaig tornar a tenir un espai digne.

Però les reestructuracions van seguir i així vaig deixar la feina diària per fer un article setmanal, degut als pressupostos del diari. Era poca cosa, comparat amb aquell frenesí quotidià, però, la meva secció encara era un indicatiu de l’estat del cel i de les seves conseqüències sobre nosaltres.

Finalment, els directius de El Punt-Avui em truquen i em diuen que no tenen cap problema amb mi, que saben que la meva secció és una de les singularitats del diari (la publicació del mapa astral ha estat sempre una autèntica primícia) però que a partir de finals de juny de 2015 ja no compten amb els meus serveis.

Aguanto el meu sentiment i callo. I callo tant, que fins i tot el meu Blog, recien inaugurat, també es manté en silenci. Us demano disculpes. No era la meva pretensió. Però, és que un estrany dolor s’ha apoderat de mi i m’ha deixat kao. Ha estat el dolor de tenir la boca tapada i el de perdre un petit bastió per a l’astrologia.

Però el cel continua donant voltes i els astres continuen dansant. Em sap greu que l’astrologia seriosa no estigui present en els diaris catalans i que sigui substituïda per una astrologia fabricada en sèrie i que és pura invenció.

Espero recuperar-me aviat i que aquesta pèrdua que és tan meva, hagi estat una lliçó. I espero que quan el dolor cesi, la paraula torni i com que els astres continuen girant, jo pugui ser una, vegada més, una de les seves cronistes i, sobretot, la vostra astròloga amiga. Gràcies per l’atenció i per haver-me llegit durant tants anys.

Anuncis

6 thoughts on “La boca callada

  1. Em sap molt de greu Gemma. Desitjo que el destí et torni a sorprendre’t com aquell dia…que a vegades hi han portes que ens tanquen sense esperar-ho i a vegades hi han portes que ens obren i no li trobem cap sentit i marevellosament ens porten a llocs insospitats. Un petó molt gran i una forta abraçada

  2. Ho sento molt Gemma.Segur que podràs continuar fent la teva feina ,per cert,tan bé,en algun lloc molt millor.
    Andavant ,i molts ànims.Maria Núñez i Prat.

  3. Hem sap molt de greu Gemma. Segur que els astres que també ens has ensenyat et portaran a un altre reconeixement de la teva tasca

  4. Gemma, fes-me cas; busca’t un parell o tres de persones que estiguin realment interessades en l’Astrologia profunda, no les superficialitats que s’expliquen normalment, i agafa-les de deixebles teves passant-les-hi tot allò que saps. Serà, potser, el que més et complaurà, tornar a la “boca-orella” que és la manera tradicional de treballar. Una forta abraçada!!! Francesc

  5. Soc subscriptora del Punt Avui i els diumenges el primer que m’agradava fer era llegir la carta astral, em sap molt greu i la trobo molt a faltar, ànims! I gràcies per aquesta dedicació ( faig arribar al diari el meu disgust).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s