La nit de Sant Joan

Foguera de Sant Joan

Deia en Serrat:

‘Doneu-me un tros de fusta per cremar o la prendré d’on pugui, com ahir, com si no n’hi hagués d’altra. Jo he sigut com vosaltres, no vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor. Que amb una taula vella sigui ric. Pels carrers i les places aniré de casa en casa per fer-ho cremar tot aquesta nit de Sant Joan.’

Fer cremar allò que no ens agradi, perquè és vell i sobrer, i omplir-nos de bons desitjos vers allò que ens agrada, pot ser una bona proposta per aquesta nit de Sant Joan, ja que el foc destrueix i purifica, i sempre hi poden haver motius per a recomençar de nou. I per sentir-nos rics, com diu la cançó.

Però, no oblidem que aquesta no és la nit del foc, sinó la d’aigua, que correspon al signe de Cranc i que segons la tradició catalana més autòctona, cal rentar-se la cara a mitja nit amb l’aigua d’una font si volem tenir el cutis fi la resta de l’any.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s